“De qui és la Llotja de Sant Jordi?”

Anna Climent, regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

Enguany farà 20 anys que van començar les obres de la que es va anomenar popularment “Sala Calatrava” i, després de 4 legislatures, cap govern municipal ni cap tècnic no han aclarit en quin estat legal i/o administratiu es troba, ni tan sols de qui és. L’Ajuntament té les claus per a obrir-la, però això no vol dir que siga seua.

Per això, el 10 de desembre de l’any passat, Compromís vam demanar accés per veure la fitxa de Patrimoni corresponent a la Llotja de Sant Jordi. Volíem tindre informació de la situació legal de la Sala. Una vegada vist el paper i després de recórrer departaments tan variats com Enginyeria, Urbanisme o Contractació només hem trobat uns plànols d’obra previs a l’execució. Cap documentació administrativa, cap expedient, cap informe, ni cap acceptació d’obra.

Declaració en àudio-mp3: punxeu ací. 

L’obra va ser pagada i promoguda per la Generalitat Valenciana, construïda per “Dragados y Construcciones” del Grupo ACS de Florentino Pérez i dissenyada per l’arquitecte Santiago Calatrava. Una obra executada entre 1994 i 95 en temps de l’alcalde Josep Sanus, del PSOE. Una construcció de disseny orgànic que pretenia ser un referent i marcar una tendència destacada segons valoraven membres del seu equip en aquell moment.

Aquesta obra, a més de les goteres típiques de les obres de Calatrava, va tindre problemes tècnics que van requerir millores; d’una banda, la il·luminació exterior arran de carrer potser generava un efecte bonic, però la gent caminava i no s’hi veia; i les lluernes de la plaça que havien d’il·luminar la Llotja des de dalt eren uns vidres no fets a prova dels trabucs dels Moros i Cristians. El govern municipal, ja del PP, va escometre aquestes reformes i l’estiu de 2009 l’arquitecte va interposar una denúncia formal contra l’Ajuntament perquè aquest estava atemptant contra la “integritat artística i arquitectònica” de la construcció.

Tots sabem que presenta unes escales infernals, no practicables per a persones amb mobilitat reduïda, a més de greus complicacions en cas d’evacuació. Tots sabem que no té llicència d’obertura (que sí que s’exigeix als particulars), però la clau està a saber si es va fer o no recepció de l’obra i qui ho va fer.

És molt important saber si es va emetre el certificat final d’obra i si l’Ajuntament d’Alcoi va rebre l’obra (Art. 6 Ley de Ordenación de la Edificación) per saber si s’està encara en període de garantia i/o de prescripció d’accions, segons estableix la LOE (Capítols III i IV). De fet, el que ens estranya és que cap govern de la ciutat ni cap regidor de Règim Jurídic o Patrimoni no haja volgut traure la informació real, donat l’estat en què es troba la Llotja de Sant Jordi.

Perquè quan una obra està acabada i entregada, els usuaris (generalment ajuntaments i altres entitats públiques) han de subsanar-ne les deficiències. Enmig de la nostra investigació hem conegut la sentència favorable a l’Ajuntament amb la responsabilitat patrimonial del constructor de la Rosaleda. Sobre les obres dissenyades per Calatrava també n’hi ha d’exemples, que a més ara estan “de moda”: a Holanda, en 2013, un Ajuntament volia demandar Calatrava perquè tres ponts pressupostats en 16 milions (que en van costar 30 i arribaren als 50 per a corregir els desperfectes) es van rovellar en un any. A Venècia, l’han portat a judici també per un pont, els errors de disseny del qual necessiten 3’8 milions per a reparar-lo. A Oviedo, fou condemnat perquè al palau de congressos se li van esfondrar les grades (problemes estructurals). A Bilbao, l’Ajuntament va afegir una passarel·la al pont de Zubi-Zuri perquè la gent s’esvarava quan passava pel pont.

Des de Compromís pensem que no pot quedar-se en l’oblit, i per això durem el tema al Ple. Cal que el govern descobrisca en quin punt es va quedar l’obra de la Llotja de Sant Jordi, si està en període de garantia perquè no s’ha entregat mai. I, per tant, si és propietat del poble, de Florentino o de Fabra, i puga actuar en conseqüència. Alcoi s’ho mereix.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *